|
Un camí llarg, costerut i físicament
exigent, que ens porta des de la vora del Segre fins als prats
alpins propers a la frontera amb Andorra.
 La
primera part d'aquest itinerari tan llarg com espectacular
-i internacional- segueix la pista que porta de la Seu a Alàs
per la vora del riu, i després guanya alçada
per la carretera asfaltada que s'enfila a Estamariu i Bescaran.
 A
Bescaran s'acaba l'asfalt quan prenem la pista que passa per
damunt del campanar romànic de Sant Martí i
que ens porta a les bordes del poble i a les pastures d'estiu.
A l'esquerra, abans d'arribar al pla de Sorri -des d'on podríem
baixar cap a Torres o a Castellnou de Carcolze- surt una altra
pista, en direcció nord, que acabarà per portar-nos
al bosc de la Rabassa, ja en territori andorrà i a
l'altre vessant de la serralada, un indret on a l'hivern s'hi
practica l'esquí de fons. No hi ha un control permanent
de fronteres -tot i que pel camí potser haurem trobat
la Guàrdia Civil-, i per això ha estat tradicionalment
una via propícia al transport diguem-ne irregular de
mercaderies.
 Per
baixar es torna a trobar el fil de la carena, i, en comptes
de seguir per on hem pujat, prendrem la pista que ens portarà
als cortals de Boloriu, en direcció a ponent. La part
final segueix el mateix recorregut que la ruta 31, pel coll
de Jou i Calbinyà.
|
La
Rabassa
