El riu Segre �s l'espinada de la comarca, l'eix que li d�na car�cter i l'articula. A la sortida del Barid� cerd�, el riu entra a la comarca seguint en direcci� a ponent, condicionat per la impressionant barrera de la serra del Cad�, al sud. A l'al�ada de la Seu -on acull el Valira, que baixa d'Andorra- el riu gira i pren rumb cap al sud, on haur� de travessar el congost de Tres Ponts i d'altres ang�nies geol�giques. Sempre al costat del riu, els quatre centres principals: la Seu, cap de comarca i punt de refer�ncia urb� de l'Alt Pirineu, una ciutat episcopal amb arrels romanes; Organy�, la vila de les Homilies, Coll de Narg�, capital raiera del Segre, i Oliana, la porta dels camins de la plana.

A banda i banda del riu, les valls laterals, que donen riquesa humana i diversitat de paisatges al conjunt. A tocar del l�mit amb la Cerdanya, la part alturgellenca de la subcomarca del Barid�, amb els municipis de Cava, Pont de Bar i Ars�guel, on el dialecte del catal� que s'hi parla �s clarament oriental. Al nord, tocant amb Andorra, Bescaran, Arcavell, Estamariu: al sud, cap a la banda del Cad�, Vilanova de Banat, Al�s i Orted�. Seguint el riu, cap al sud, els pobles de la ribera, el cor de l'Urgellet: Montferrer, Arfa, Adrall, el Pla. Pujant cap a Andorra, a la dreta del Valira, les c�lebres valls de Sant Joan, que s'enfilen fins al sostre de la comarca, que �s el pic del Sal�ria. A sota, la vall de Castellb�, carregada d'hist�ries i racons. Cam� del Pallars, les valls d'Aguilar, terres de pastures ancestrals.

A l'altra banda de Tres Ponts, a l'esquerra del Segre, surt riu de Lavansa, despr�s d'un periple encaixonat i ag�nic: la sortida d'una vall que no t� sortida. La vall, arropenjada a l'esquena sud del Cad�, amb Josa, Tuix�n i els pobles de Lavansa, ha conservat una gran personalitat. Al sud, les valls d'Aliny�, pa�s de boscos i picadors legendaris. Davant d'Organy�, cap a ponent i cap al Boumort, la vall de Cab�, una vall de llibre, esquitxada de d�lmens. Al sud de Cab�, Montanissell, Sallent, els Prats, el formidable can� de Valldarques, un tros de pa�s impressionant i de gran bellesa, per� tamb� dif�cil i aspre. I tamb� Gavarra, un mirador excepcional sobre la plana. Sobre la ribera amable del Segre, passat el Grau d'Oliana, Peramola i el seu rerapa�s, amb top�nims contundents i suggerents: Castell-llebre, Cortiuda, Sant Honorat, Rumbau, la roca del Corb. Les Anoves, a l'altra banda del riu, al nord d'Oliana, protegida pel serrat de la Creu i l'embassament.

Al sud de tot, les terres mossegades per l'embassament de Rialb: Bassella, Castellnou, Aguilar. La Clua, un supervivent aturonat. Al costat de la Ribera Salada, cam� de Solsona, Ogern i Alt�s. A migdia, ja amb un peu a la Noguera, les planes amables i finals de Mirambell i Guardiola: les muntanyes es veuen al nord.