Un repàs a l'Alt Urgell

El riu Segre és l'espinada de la comarca, l'eix que li dóna caràcter i l'articula. A la sortida del Baridà cerdà, el riu entra a la comarca seguint en direcció a ponent, condicionat per la impressionant barrera de la serra del Cadí, al sud. A l'alçada de la Seu -on acull el Valira, que baixa d'Andorra- el riu gira i pren rumb cap al sud, on haurà de travessar el congost de Tres Ponts i d'altres angúnies geològiques. Sempre al costat del riu, els quatre centres principals: la Seu, cap de comarca i punt de referència urbà de l'Alt Pirineu, una ciutat episcopal amb arrels romanes; Organyà, la vila de les Homilies, Coll de Nargó, capital raiera del Segre, i Oliana, la porta dels camins de la plana.

A banda i banda del riu, les valls laterals, que donen riquesa humana i diversitat de paisatges al conjunt. A tocar del límit amb la Cerdanya, la part alturgellenca de la subcomarca del Baridà, amb els municipis de Cava, Pont de Bar i Arsèguel, on el dialecte del català que s'hi parla és clarament oriental. Al nord, tocant amb Andorra, Bescaran, Arcavell, Estamariu: al sud, cap a la banda del Cadí, Vilanova de Banat, Alàs i Ortedó. Seguint el riu, cap al sud, els pobles de la ribera, el cor de l'Urgellet: Montferrer, Arfa, Adrall, el Pla. Pujant cap a Andorra, a la dreta del Valira, les cèlebres valls de Sant Joan, que s'enfilen fins al sostre de la comarca, que és el pic del Salòria. A sota, la vall de Castellbò, carregada d'històries i racons. Camí del Pallars, les valls d'Aguilar, terres de pastures ancestrals.

A l'altra banda de Tres Ponts, a l'esquerra del Segre, surt riu de Lavansa, després d'un periple encaixonat i agònic: la sortida d'una vall que no té sortida. La vall, arropenjada a l'esquena sud del Cadí, amb Josa, Tuixén i els pobles de Lavansa, ha conservat una gran personalitat. Al sud, les valls d'Alinyà, país de boscos i picadors legendaris. Davant d'Organyà, cap a ponent i cap al Boumort, la vall de Cabó, una vall de llibre, esquitxada de dòlmens. Al sud de Cabó, Montanissell, Sallent, els Prats, el formidable canó de Valldarques, un tros de país impressionant i de gran bellesa, però també difícil i aspre. I també Gavarra, un mirador excepcional sobre la plana. Sobre la ribera amable del Segre, passat el Grau d'Oliana, Peramola i el seu rerapaís, amb topònims contundents i suggerents: Castell-llebre, Cortiuda, Sant Honorat, Rumbau, la roca del Corb. Les Anoves, a l'altra banda del riu, al nord d'Oliana, protegida pel serrat de la Creu i l'embassament.

Al sud de tot, les terres mossegades per l'embassament de Rialb: Bassella, Castellnou, Aguilar. La Clua, un supervivent aturonat. Al costat de la Ribera Salada, camí de Solsona, Ogern i Altés. A migdia, ja amb un peu a la Noguera, les planes amables i finals de Mirambell i Guardiola: les muntanyes es veuen al nord.